|
RUTES PER L'EIN DEL LLOBREGÓS
EIN = Espai d’Interès Natural protegit per Llei del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Els quilometres han estat auditats amb GPS (+info)
|
||
|
|
||
|
Ruta Molí del Cava
La Ruta Molí del Cava comença a la Masia Mas del Sot. Aquí trobarem encara conservada l’estructura principal de la masia i un petit terreny al costat de la casa, que el propietari ha cedit gratuïtament per poder establir aquest increïble punt d’Acollida i d’Informació, tot un exemple de solidaritat amb el país. Hi trobarem dos plafons informatius: un ens explica les rutes que podem fer i les seves principals característiques i l’altre ens fa una bona descripció de la fauna que hi podem trobar, la geologia i la vegetació de la zona. Començarem la ruta direcció nord-oest i trobarem la cabana a peu de camí, un plafó ens radiografia la construcció i utilitats de la cabana de volta. Anem seguint en el mateix sentit i trobarem un petit bosc de roures afectats pel banya-riquer, un foradador que es menja els arbres fins a destruir-los. Tot seguit ja veurem Puig Arner a dalt d’un turó guixenc, tot majestuós, un nucli ara deshabitat però que diu molt de la seva vigia al llarg de la història. A la dreta veurem el camí que s’enfila cap a Puig-Arner, però nosaltres continuem recte, trenquem a l’esquerra i arribarem a l’antic Molí del Cava, el qual se’l va endur una riuada l’any 1907; malgrat tot, encara conserva la resclosa de pedra i l’impressionant salt d’aigua. Una vegada més un petit plafó ens explica el Molí i el seu funcionament i una foto dels avantpassats. Travessem el riu Llobregós i ens enfilem cap a Mas Piquer, passem l’era de la masia i ens desviem al cap d’uns 50 metres a mà esquerra, agafant un petit corriol que passa per una roureda i per un petit pont medieval d’arquitectura popular que salva un aragall. Seguim en direcció est i arribarem a la Masia Mas d’Auró, avui en estat ruïnós. Continuem per un bon camí fins que trenquem a l’esquerra per un petit corriol que s’infiltra per dins el bosc d’obaga; més tard tornem a agafar un antic camí amb vegetació afectada pel foc de l’1 de juliol de 2003. Anem baixant fins a travessar la riera de Massoteres. A la nostra esquerra podrem veure formacions guixenques espectaculars i un plafó informatiu que ho explica amb detall. Continuem caminant fins a arribar a la carretera de Guissona a Solsona i la seguirem per l’interior de la tanca de la carretera uns 80 metres i agafem el camí cap a l’esquerra que ens indica xop a 400 metres, visitem un dels xops més grans de Catalunya, no per la seva alçada sinó per la seva amplitud, els experts diuen que és el segon que té més diàmetre d’aquesta espècie; un plafó explica el bosc de ribera (el bosc que ressegueix el riu). Retornem al pont de la carretera, i passem per dins la tanca si anem a peu, si anem amb bicicleta passarem per la carretera tal com marca la normativa, i tant uns com els altres, trencarem finalment a l’esquerra per l’entrada principal a l’EIN del Llobregós fins a arribar, al cap de 500 m, una altra vegada al Mas del Sot.
|
Ruta de Les Gesses
(Gessa= muntanya de guix) La ruta, com totes, comença a la masia Mas del Sot. Des d’aquí ens dirigim cap a Puig-Arner, on podrem gaudir d’una vista esplèndida de la Vall del riu Llobregós, ajudats per un panel panoràmic on es detalla tot el que es veu des d’aquest tossal guixenc. Retrocedim i anem en direcció nord una bona estoneta. De cop i volta trenquem a l’esquerra per guanyar altitud i resseguir la carena de les gesses. El paisatge ens dóna bones sorpreses: a la nostra dreta podrem veure Sanaüja. Caminant de forma planera, gaudirem més enllà de les muntanyes del Prepirineu, com el Port del Comte i Serra d’Aubenç, a nord-est el Castell de Ribelles i la serra del Montsec, i per un altre costat, a la nostra esquerra tenim les muntanyes del guix, vestides de plantes protegides i gairebé úniques a Europa. En aquesta petita serralada us podeu reservar un seient amb perspectiva privilegiada als Focs d’Artifici que celebra cada any la Festa Major de Sanaüja. El ferm del camí de tant en tant brilla pels cristalls de guix que semblen de quars. Anem seguint un parell de quilometres per la carena en direcció ponent fins a arribar a trencar a mà esquerra per un corriol. Baixarem en direcció sud per un sender poc transitat, molt boscós i enrevessat, i arribarem a la font de Xarrapetes, de fet, una font com la mare natura mana, sense sortidors, com a l’antiga prehistòria, un toll ben xafat per petjades de porc fer i d’altres bèsties. Continuem fins a enllaçar amb un petit corriol que marxa direcció sud i per un bosquet força espès; de cop i volta el sender gira 90º a l’esquerra i baixa en direcció est per un aragall ben pendent fins a arribar a la pista principal. Seguim la pista principal uns 200 metres i trenquem per visitar la font dels Camats, recentment restaurada. Primer trobarem dues basses on hi podem divisar peixos, i si anem seguint el lloc de la procedència de l’aigua, a uns 80 metres, arribarem a la font dels Camats, amb una teulada inspirada en una tortuga del país. (d’aquelles que menjaven mates d’enciam). Retornem a la pista principal i seguim direcció llevant fins a les Torres del Riu, i seguim recte 3 km fins a arribar al Mas del Sot, punt d’origen.
|
Ruta Aubaga Solana
La Ruta Aubaga Solana comença a Mas del Sot. Abans de sortir ens podem seure en dos bancs que miren cap al Montsec i observar unes postes de sol precioses a l’estiu. Comencem la ruta amb calma i seguirem per la pista principal fins a arribar a les Torres del Riu. Passem per la masia de les Torres i observarem l’Arca de Noé en viu: cabres, cabrits, corders grans, petits, oques, ànecs, cérvols, gallines, gats, gossos i sobre tot l’Andrès, el pastor, massover i vigilant de la masia; ell sempre té una anècdota per explicar, des de la mossegada d’un visó fins que algun dia tornaran els llops a menjar-se les gallines; sort que aquestes dormen sobre els arbres. Travessem el riu Llobregós en un espai esplendorós; hem de continuar a l’esquerra, però a la dreta tenim un petit camí que ressegueix el riu uns 400 metres, en un paisatge idíl·lic, retornem al camí principal a l’altura del pont i el recorrem en forma de paella i ascendent uns 300 metres per agafar el corriol de pujada pel mig de l’Aubaga, fins que trobarem un rètol que explica les rouredes i els porcs fers fotografiats en alguna tarda de tardor. Continuem el corriol en direcció sud-oest fins a arribar al final de la collada. Aquí reposem forces i podem guaitar el canvi de paisatge entre l’Aubaga i la Solana més Segarrenca, un contrast molt marcat, fent referència al nom de la ruta. Anem seguint direcció sud i en fort descens, tenint com a referència a l’horitzó més immediat Selvanera (per als curiosos us hi podeu arribar i descansar a la plaça en un dels bancs i escoltar la pau d’un poble a La Segarra. La ruta continua per l’esquerra 1 km abans, (a la rassa de Rodamilans) i arribarem a la Masia de Mascó, davant de la pallissa girem a l’esquerra; més endavant trobarem un Menhir peculiar per marcar territori, instal·lat potser als anys 70; trencarem a l’esquerra i continuarem recte amb pendent i enllacem a una rotonda-triangular ben curiosa, deixem a l’esquerra el cami de Mas de Nadal, i continuem per la dreta, fent una baixada per un camí gravillós i girem a l’esquerra en una bassa per abeurar les perdius. Comencem a enfilar direcció nord per la solana fins a arribar al Coll de Mas Piquer, continuem recte i trobarem el mirador panoràmic on podrem gaudir de tota la Vall i bona part dels Pirineus més propers, així com la masia Mas d’Auró i les guixeres al nostre davant. Descendim de forma vertiginosa passant per la masia de Mas Piquer i arribarem a baix al riu, travessem el pont, ens trobarem tot seguit un plafó explicant el funcionament dels molins fariners, també si ens atansem a la tolla sentirem amb un bramar fort el cant del Llobregós; malgrat que el Molí s’ho va endur en la famosa riuada del 1907, encara salta l’aigua de la resclosa (presa) de pedra amb aquesta ràbia adormida que els seus murs aguanten i aguanten, rubinades i rubinades. Deixem el soroll del riu paulatinament i seguim recte cap al nord fins a arribar a la pista principal, girem a la dreta per arribar a Mas del Sot al cap d’un quilòmetre. |
